Definició
Pausa en allò que cansa o fatiga, descans.
Jo, la costera del castell, he de pujar-la a poquet a poquet, fent descansadetes. Ja m’he fet massa vell per a pujar-la tot seguit.
Tenim la dita: «Qui no deixa el camp descansar, és que no el sap treballar. / Les millors descansades són les collites alternades» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre).
Etimologia
De descansar, de cansar, del llatí campsare, ‘tombar (un cap) navegant; desviar-se (d’un camí)’, del grec kámpsai [κάμψαι], aorist de kámptein [κάμπτειν] ‘plegar’, ‘doblegar’, probablement passant per la idea de ‘cessar (de fer alguna cosa)’: des de ‘plegar o cessar de fer una cosa’ es va arribar a ‘cansar-se’n’.
Usos
—Et sents amb forces? —li preguntà Cristòfol l’endemà quan esmorzaven.
Enric Valor, La idea de l’emigrant (València: Tàndem, 1998 [1982])
—Sí, gràcies, gràcies de tot. Quin poder, una bona nit de pau i de son! Em trobe un altre. Jo sóc dur. Ja dic: tinc unes ganes de veure el meu fill! A poc a poc, em faré amb la senda. Vull arribar a la Til·lera a migjorn, que els trobaré tots plegats. Eixiré després de les deu i faré descansades. No cal que m’acompanyes.Quan vaig arribar a la Font Freda i vaig ataüllar la Vall, amb els seus colors de tardor esvanits sota el tul vermellós de l’horabaixa, vaig pegar una bona descansada; ja era a casa.
Joan Olivares, Vespres de sang: vint-i-quatre almuds (Alzira: Bromera, 2000)
Tema de la setmana
Mots formats amb el prefix des-
Feu una tasca meravellosa. Sou un lluminet que deixa veure una joieta cada dia. Cal que seguiu, no hi ha més.