Per demostrar el seu desconcert davant les observacions de Humpty Dumpty, Alícia usa una fórmula de cortesia que en anglès té forma de pregunta: «I beg your pardon?» («Li demano perdó?») i que es correspondria a alguna cosa com «Perdó, però em sembla que no l’entenc» (dit sigui de passada, m’ha semblat percebre, darrerament, un ús cada vegada més estès de l’expressió «Perdó?» per indicar sorpresa i fins i tot indignació, potser per influència de les sèries americanes). En tot cas, la resposta de Humpty Dumpty no és l’aclariment que espera Alícia quan demana perdó sinó: «No estic ofès», que seria la resposta a una pregunta com «Cal que li demani perdó?», és a dir, una interpretació del sentit literal de la frase. En el capítol VII, quan Alícia torni a demanar perdó per preguntar al Rei Blanc que li aclareixi el que li està dient, aquest li contesta: «Demanar no està bé». Els personatges del llibre de Carroll, precisament perquè es troben a l’altre costat del mirall, interpreten el llenguatge des d’un altre costat: és un món sense convencions, però tampoc sense politesse i, és clar, sense ironies.

Lluís Quintana Trias, «Les solucions de Humpty Dumpty» (L’Avenç, núm. 498, febrer 2023)

Diu que ha anat fent al seu aire,
que ha fet vida a mil ciutats,
que ha dormit en llocs que feien feredat
i que tu, mare, mai haguessis aprovat.
Que està content, que tot va bé.
Diu que està content, que tot va bé.

Hi ha com unes coordenades,
diu que us ho ensenyi, que us ho posi al Google Maps.
I diu que un dia, de passada,
va fer nit en un poble i que s’hi va acabar quedant.
Que és des d’aquí, des d’on escriu.

Els Amics de les Arts, «Louisiana o els camps de cotó», dins Espècies per catalogar (2012)