A la dispesa li prenien el pèl de mala manera, i ell no se n’adonava: estava tan satisfet, tan satisfet, que fins contava detalls del seu festeig a la dispesera. Aquelles relacions duraren un parell de mesos.

Josep M. de Sagarra, Paulina Buxareu (1919)

A la imatge fixada en blanc i negre només hi havia vist el meu pare quan era jove. Hi havia identificat les raons per les quals l’estimava i per això l’havia conservada al diccionari, com una flor que quan s’asseca ens ha de recordar el moment en què ens la van regalar. En tota la resta de coses no hi havia parat esment i per això quan jo li vaig ensenyar la joia devia patir de mala manera. Però no ho va donar a entendre, va reprimir les seves reaccions alhora que provava d’entelar la meva mirada inoportuna amb comentaris ensucrats o nostàlgics.

Elena Ferrante, La vida mentidera dels adults (Barcelona: La Campana, 2020), traducció de Pau Vidal