Definició
Realment, no de per riure.
El teu germà és massa baralladís, algun dia prendrà mal de debò.
És una noia intel·ligent de debò.
Etimologia de debò
Contracció de de bo, ‘de veres’, o de la forma encara més reforçada de bo de bo. A les Balears s’usa també la locució de bon de veres.
Usos
Havia vist morir tanta gent que alguna vegada si pensava en mi em veia mort i patia… Mort en l’atac al molí dels seus pares que no eren els seus pares. Els seus pares de debò, ella els havia triats, eren el cel i la terra, ell carregat d’estrelles, ella carregada de flors.
Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra… (Barcelona: Club Editor, 1980)Aquest hivern serà l’últim, asseveren,
Amadeu Vidal i Bonafont, «Dinar de Reis», dins Juny (Lleida: Pagès, 2012), pàg. 45
d’unes tardors ençà, els nous besavis.
Ho creuen de debò, i endrecen el pis
per deixar-lo impecable. Resignats, solidaris,
neguitosos com l’ocell que ha d’enllestir el niu
abans de la posta, ordenen armaris i calaixeres,
destrueixen paperassa que ens faria nosa.
Però no acaben mai. I s’atabalen.
Tema de la setmana
Per celebrar el mot número 4.000 de RodaMots, que és el d’avui, el tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. També heu d’endevinar quin dels cinc mots que hem enviat de dilluns a divendres no encaixa amb els altres quatre i per què. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a mots@rodamots.cat guanya un exemplar del Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, de Joan Coromines, gentilesa d’Ara Llibres. En sortejarem un altre més entre la resta d’encertants. Vegeu les bases completes de participació al primer enllaç.