Un cristo no és una paraula catalana i en castellà tampoc no es fa servir en l’ús que li donem els catalans. Per a nosaltres, un cristo és una gran confusió, un enrenou, un merder (per exemple, podem dir: «Hi va haver un accident i es va muntar un cristo circulatori»). O bé també la podem dir com una exclamació de sorpresa, d’admiració o d’enuig: «Cristo!». Una altra expressió molt corrent és «On Cristo va perdre l’espardenya», per dir que un indret és molt, però que molt, distant.

amb Roger de Gràcia (Badalona: Ara Llibres, 2007), pàg. 85