Definició
Persona que distribuïx les cartes i la resta d’objectes enviats per correu postal.
El correuer classificava les cartes i després les repartia per les cases del poble.
Origen
«La paraula que antigament s’usava per a denominar la persona que portava missatges d’un lloc a un altre era correu. Quan es va generalitzar el repartiment de cartes i altres objectes postals, es va reservar el nom de correu per al conjunt de la correspondència i l’enginy del nostre poble va inventar la paraula correuer per a denominar la persona encarregada de la seua distribució» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre).
Usos
L’endemà de matí, el correuer dugué una inesperada carta de Pauleta que ens comunicava que no podia venir a Callosa per a la propera setmana com havíem pensat —era hora de traure comptes amb el Mingarro—, perquè don Macià feia ja dos dies que no estava bo.
Enric Valor, L’ambició d’Aleix (València: Tàndem, 2000), pàg. 180El correuer anava de casa en casa a portar-hi la correspondència. Com que res no cobrava i tothom ho sabia, les persones que rebien carta de familiars o d’amics li donaven uns cèntims al missatger i amb això en tenia prou. Donat que era un temps de misèria i la major part de les famílies mancaven de diners, molt sovint el correuer rebia en espècie el preu del seu treball. I no faltaven aquells que, com a pagament, li oferien un gotet de vi amb la qual cosa el correuer posava en perill el repartiment, perquè les cames li feien figa de tant de beure.
Bernat Capó, «El correuer», dins Costumari valencià. Coses de poble (Picanya: Edicions del Bullent, 1992), pàg. 85
Tema de la setmana
Mots i expressions trets de la revista digital InfoMigjorn, que la setmana passada va arribar al número 1.000