Definició
Nom genèric d’una gran varietat de bescuits, cuits o al forn, fets bàsicament amb farina, oli o mantega i ous, que solen tenir forma ovalada i plana i poden dur ingredients dolços o salats.
Etimologia
Mot de creació expressiva, paral·lela, i no ben coincident, del llenguatge infantil de diferents llengües, romàniques i germàniques. Són de la mateixa família mots com ara cóc, cocou, cocouer, cucarell -a.
Usos
Tota festa completa conté un element gastronòmic. La menja tradicional d’aquesta diada ha derivat dels tortells amb ous, a les actuals coques de fruita, de pinyons o de llardons, fins i tot farcides amb crema o amb nata. Segons Ignasi Domènech, la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que d’ample.
Jan Grau, «Focs de Sant Joan», ponència presentada al II Congrés de Cultura Tradicional i Popular Catalana (1995)No us penseu pas que això és una bicoca,
Jaume Sisa, «La coca», cançó de Nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom (Barcelona: Edicions 62, 1996)
voler anar de «verbena» i ser una coca.
El personal se’m vol endur a la boca.
Del més espavilat al més tanoca.
Tema de la setmana
Mots relacionats amb les festes de Sant Joan