Definició
Persona que en la nit de Sant Joan va per la muntanya portant una falla encesa i pren part en certes festes, especialment les que fan en alguns indrets dels Pirineus (des de l’Alta Ribagorça fins a Andorra).
Una falla, aquí, s’entén com un manat de branques seques, brins, estelles o d’altres matèries combustibles que s’encén per fer claror, per anar a calar foc, etc., o també en determinades festes (com ara la de Sant Joan). (Per a les falles de València, feu clic aquí.)
«Anirem a collir roses | al roser de Sant Joan, | ne farem una enramada | als fallaires aquest any» (cançó popular de la Vall de Boí).
Etimologia
De falla, del llatí facula, ‘torxa’, diminutiu de fax, facis, mateix significat (=falla).
Usos
Malgrat la conservació d’aquesta festa, antigament contenia alguns elements que avui s’han perdut, almenys en part, o bé que encara que s’hagin recuperat no conserven aquell sentit atàvic pel senzill fet de l’evolució. El sentit iniciàtic de baixar falles, encara viu en essència, és mig ignorat col·lectivament. Baixar les falles investia el fallaire de tot un prestigi social dins la comunitat. Per a l’adolescent, el primer cop que baixava la falla significava l’entrada en el món dels adults, la prova de maduresa. El fallaire és qui pren el foc de la foguera al cim del Faro abans que el sol s’amagui, i el porta a la foguera de la plaça, la comunitària, perquè quan surti el sol del nou dia, encara cremi. El fallaire va a buscar el foc del sol a la muntanya i, enmig de la dificultat del descens, el porta a la comunitat.
Jan Grau, «Les falles d’Isil» (http://www.festes.org/arxius/fallesisil.pdf)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb la festa de Sant Joan