En plena efervescència futbolística de la colla, els veïns s’hi emmurrien perquè, avui no però demà sí, qualsevol xut potent i mal calculat, si no els trenca els vidres els fa malbé els geranis i va a parar a dins d’una balconada. No és fàcil, aleshores, trucar a casa dels perjudicats per recuperar la pilota culpable. Més d’un cop, els veïns, en comptes d’obrir-los la porta, víctimes d’un comprensible atac d’ira, els aboquen una impetuosa galleda d’aigua al clatell. Encara que el súmmum dels més imprevisibles ensurts és fruit d’allò que en futbol s’anomena un ciri. Aleshores, el xut arriba al fil elèctric i els espetecs del curtcircuit fugaç, aquesta vegada sí, espanten de valent els infractors.

Jaume Collell, Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Camp Nou (Barcelona: Columna, 2010)

El València capgira el marcador. Contraatac per la dreta, centrada que rebota en un defensa i fa un ciri. Valdés no surt de la porteria i Alves tampoc, i Piatti salta, remata i la pilota fa un nou ciri. En aquest cas, cap a porteria. El porter no pot atrapar-la i es cola al fons de la xarxa.

Martí Molina, «Minut a minut: Barça 2-València 3. 22a jornada de Lliga» (Ara, 1 de febrer de 2014)