J.V. Foix

He anat a les pistes del [Club de Tennis] Pompeia per veure si hi havia ningú amb ganes de fer cap partit. Com que és diumenge, les pistes eren totes ocupades, i algunes de les noies amb qui faig parella en el joc, no havien vingut. […] A mi em plau el tenis; no solament perquè és un esport gairebé complet, amb tots els elements —aire, sol i cursa— que calen per a sentir-se físicament recobrat, ans també per un no sé què de lliure i de joiós. Em plau de jugar-hi molt de matí, quan els ocells, a l’alba, davallen estarrufats a la pista o es complauen a picotejar la pilota si fas un «ciri», cosa que m’esdevé massa sovint.

J.V. Foix, nota a Diari 1918, a cura de Joan R. Veny-Mesquida (Barcelona: IEC, 2004)