Definició
Edifici destinat a allotjar-hi la tropa, la policia, els bombers, etc.
A les casernes que queden dels cossos de seguretat de l’Estat o de l’exèrcit no hi ha la senyera, però a les casernes dels Mossos sí que hi oneja l’espanyola.
Etimologia
Del francès caserne, manllevat a l’occità caserna, ‘grup de quatre persones’, del llatí vulgar quaderna, femení de quadernus o quaternus, ‘de quatre en quatre’.
Usos
Potser no us havia dit encara que a primers d’aquest mes aparegué una ordre del ministeri de la Guerra comminant els reservistes a presentar-se al regiment respectiu; l’ordre em semblà de perles, com sigui que la reconstitució dels regiments lleials seria en efecte, molt millor que les milícies, la manera més senzilla de plantar cara al mateix temps als anarquistes de dins i als feixistes de fora. Ja em teniu doncs presentant-me al meu, que per cert té la caserna prop del parc de la Ciutadella; doncs vet aquí que a la porta, impedint-ne l’entrada, ja hi havia un escamot precisament d’anarquistes, amb els seus mocadors vermells i negres i armats fins a les dents: «Ya no existe el ejército, ¡vete a casa!» Dies després els diaris duien la increïble notícia que el govern havia decidit en efecte dissoldre’l i llicenciar els soldats; el govern s’havia ajupit a les exigències de la FAI. Un s’hi perd…
Joan Sales, carta a Mercè Figueres, 13.08.1936, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007), pàg. 32L’abandó de les casernes va permetre que molts civils, principalment de la CNT i de la FAI —o també d’Estat Català— requisessin les armes: fusells (30.000 tan sols a la caserna de Sant Andreu), metralladores, bombes de mà i algun canó. Era el que els anarquistes necessitaven per imposar-se. A partir d’aquell moment, i durant uns mesos, els carrers de Barcelona serien seus.
Alfred Bosch, i Josep Melero, Ruta de les llibertats: passejades per la Barcelona èpica (Ajuntament de Barcelona, 2007)
Tema de la setmana
Mots i passatges entorn de la guerra civil