No he portat mai cabellera. No m’he treballat mai l’ondulació, ni públicament ni clandestinament. Les dones del meu temps hauran estat afectades per l’ondulació capil·lar masculina. He viscut al marge d’aquestes importants banalitats, per falta, probablement, de temps. Perdoni la vanitat, senyora, però la meva discreció capil·lar ha estat sempre molt visible. No he cregut mai que un home amb els cabells curts o llargs, pentinat d’aquesta o de l’altra manera, oferís —a priori— alguna diferència amb qui els portés o anés pentinat diferent. La meva ingenuïtat, per la vida d’interior, ha estat indescriptible.

Josep Pla, El quadern gris (1966)

En Boris Matijas, de Croàcia, ha desenvolupat una línia d’investigació pròpia aprofitant la seva feina de cambrer. L’objecte d’interès, en el seu cas, eren els grups de senyores de més de seixanta anys que s’ajunten als cafès per fer la tertúlia amb aroma de xocolata desfeta. La seva principal descoberta l’ha batejada com «el pentinat Marge Simpson», en homenatge a la mare d’en Bart i la seva estructura capil·lar: sempre impecable, sempre apuntant a l’infinit, sempre immòbil, gairebé marmòria…

Fúlvia Nicolàs i Maialen Arriaga, Estan bojos, aquests catalans. Com ens veuen els nouvinguts (Barcelona: Angle, 2008)