En aquell discurs, Puigdemont va demostrar sobretot aplom, capacitat analítica i determinació. […] Efectivament, va ser en les rèpliques on va brillar més. Per la contundència dels arguments, però sobretot per la forma, irònicament devastadora (amb Iceta, Arrimadas i Albiol), divertida i còmplice a vegades (com quan va comparar el seu serrell amb el de la diputada de la CUP Anna Gabriel), i amablement desarmadora, com en el cas de Lluís Rabell.

Josep Riera Font, Em dic Carles. De què està fet el president (Barcelona: Ara Llibres, 2016)

Jo ja duia la cua que duria tant de temps, ben pentinada, amb el front tan ample que no m’agradava, i els meus germans amb aquells serrells tan de nena que a mi no em deixaven portar. La mare no hi sortia, es veu que aquella foto havia de viatjar molt i no se sabia a quines mans aniria a parar, i no es podien arriscar a exposar la imatge de la mare a un públic desconegut. Era una foto per enviar a aquell pare que ens havia abandonat per si decidia de deixar d’abandonar.

Najat El Hachmi, L’últim patriarca (Barcelona: Planeta, 2008)