rínxol m

Definició

Floc de cabells caragolats en espiral.

Duia els cabells pentinats enlaire i uns quants rínxols se li escapaven clatell avall.

Etimologia

Antigament rinxo, equivalent de l’italià riccio, mateix significat i ‘arrissat’, i probablement pres d’aquesta llengua, on també significa ‘eriçó’, del llatí ericius, ‘eriçó’. Altres mots de la mateixa família són rinxolar o enrinxolar (caragolar, sobretot els cabells) i rinxolat -ada (que fa rínxols).

Usos

  • No es talla els cabells des de fa seixanta mesos. Si llavors ja els tenia llargs, ara té rínxols rossos que arrossega pels jardins de la ciutat. Quan s’asseu li agrada jugar-hi: inclina el cap enrere, es recull la cabellera com qui s’agafa la faldilla, s’hi planta al damunt amb la natgera i aleshores, lentament, sense respirar, torna el crani a la seva posició inicial.

    Iolanda Batallé, El límit exacte dels nostres cossos (Badalona: Ara Llibres, 2011)
  • S’acosta l’hora i la panxa és un garbuix de nervis en ebullició. El meu cap és sagrat i no m’agrada que me’l toquin ni tan sols per fora: necessito fins i tot els rínxols per pensar.

    Tina Vallès, L’aeroplà del Raval (Barcelona: Labreu, 2006), pàg. 138

Tema de la setmana

Mots rinxolats i escabellats

Enllaços

4 comentaris a “rínxol”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

flocclenxa