Definició
Colla o reunió de capellans; per extensió, el clergat (col·loquial).
Etimologia
De capellà: havent començat per designar el sacerdot d’una capella determinada (fr. chapelain, cast. capellán, etc.), fou també molt usat en el període primitiu entre nosaltres amb sentit estricte (baix llatí capellanus), però aviat en català amplià el seu significat fins a esdevenir sinònim de ‘clergue, prevere’.
Usos
La revista Solc [del bisbat de Solsona] va tocar més d’un cop temes delicats i recordo un article a favor de l’eutanàsia, vinculat al cas del paraplègic gallec Ramon Sampedro, que va moure rebombori en alguns sectors de la capellanada. Quan ens trobàvem casos com aquest, obríem la revista a la discrepància i publicàvem en els números següents un o dos articles que tractessin el mateix temes des d’altres perspectives.
Isidor Cònsul, Tractat de geografia (Barcelona: Empúries, 2008), pàg. 54—Continuàvem sense saber què fer, ni jo amb la seva cosa ni ell amb la meva. Això sí, ens buscàvem, no sortíem del llit. Ho provàvem. Ens preguntàvem: «T’agrada? No ho sé. Et faig mal? No ho sé. M’agrada! Bé. M’agrada molt. Millor». Una de les vegades em va ficar el dit en un punt i em vaig quedar sense respiració. Es va espantar. «Perdona!», em va dir. I jo, «al contrari, burro! Torna a posar-hi el dit i no el treguis!». Un cop descobert aquell gust tan gran, era com viure una pel·lícula de misteri: de cara enfora érem formals, la capellanada deia que fer ús del matrimoni estava bé però només amb la intenció d’engendrar. Però quan abaixava la persiana de la merceria, ens tornàvem bojos, Rut.
Lluís-Anton Baulenas, Els camins de la Rut (Barcelona: Proa, 2019)
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -ada en el sentit de ‘conjunt o gran quantitat’.