Definició
Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones.
El capellà de la presó. Capellà de l’exèrcit. El capellà de les monges del Carme. Estudia per capellà .
Etimologia
Del baix llatà capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Més mots de la mateixa famÃlia són capa, capell, capella, capelleta, capellanada, capellanejar, capot i caputxa.
Usos
La primera a reaccionar va ser la mare. Ho tenia clarÃssim. De cap de les maneres un fill seu tan petit havia de marxar de casa i menys per fer-se capellà . A més, va afegir, a la famÃlia Alibek ja hi havia un precedent. Feia molts anys, un parent del pare havia anat al seminari i l’havia abandonat al cap de poc. Els homes Alibek, en paraules de la mare, no servien per ser capellans. Els meus germans, tots els que tenien l’edat i el dret d’opinar, van mostrar-se unà nimement contraris a la meva decisió.
Pius Alibek, Arrels nòmades (Barcelona: La Campana, 2010), pà g. 66M’ho han contat i m’ha fet grà cia: un capellà , per consolar una velleta que s’està morint, li diu que al cel es trobarà d’allò més bé. I ella li respon: «Ai, senyor rector, res com trobar-se a casa».
Josep Iborra, Breviari d’un bizantà (Tarragona: Arola, 2007), pà g. 172
Tema de la setmana
Clergues
Sempre m’ha fet grà cia que dels esquitxos de xuliva que es llencen quan es parla se’n diguin capellans…
Enric Gomà explica aquà el perquè dels capellans que esquitxen…
https://rodamots.cat/capellans/