Definició
Assemblar-se als capellans, procedir com un capellà, tenir alguna cosa de capellà físicament o moralment.
En Joan de vegades capellaneja, amb els sermons que ens fa.
Etimologia
De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
Usos
El tros anomenat Rambla dels Capellans, se distingeix per la falta de moviment de joventut, d’apariència magra. La paret de Betlem ocupa un bon tros de l’acera dreta i ja li dóna quelcom d’aspecte clerical; els estudiants que per allí transiten, educats entre mossèn Fulano i mossèn Menguano, sembla com si fessin tuf de solterons, i fins en el modo de tallar-se els cabells i de portar el vestit de curt capellanegen.
Robert «Les quatre Rambles» (1865), dins Estampes del XIX, a cura de Carles Riba (Barcelona: Catalònia, 1935)
Jo mateix, que quasi no tinc res de capellà, si alguna volta, distret, he donat un passeig per aquell tros, m’he trobat al cap d’una estona com si m’entrebanqués amb la sotana, i em venien ganes de pendre polvo, i em venien a la memòria coses en llatí, que no pot ser sinó que en aquella atmosfera se mantinguin constantment efluvis clericals, ja que enlloc me succeeix lo que en aquell siti.
Tema de la setmana
verbs acabats en -ejar