Al pis de dalt hi havia tres habitacions grandetes, i encara teníem el cap de casa, que feia de rebost i de racó dels mals endreços. Fins ara no em faig càrrec que per explicar la casa on vaig néixer m’ha fet falta girar una marrada així de grossa. I és que, ho daria per cert, totes les coses que els homes toquem queden barrejades amb les nostres vides, amb la suor de la pell i la mirada dels ulls.

Maria Barbal, Mel i metzines (Barcelona: La Magrana, 1990)

En altres casos, els morts ens visiten per comunicar-nos, als vius, que els manca un darrer requisit, sense el qual no poden entrar al cel. Per acabar d’enllestir la paperassa de la Glòria, necessiten l’ajut dels familiars, als quals solen manifestar-se de nit d’una forma molt curiosa: fan soroll als caps de casa, estiren les mantes del llit, fan ballar les cadires per la sala, dringuen els plats a la rastellera de la cuina, o fins i tot, en una casa d’Araós, esvaloten el galliner.

Pep Coll, Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1993)