¿Dius que la viuda Rocaverd no s’hauria empassat mai que la Malvina és la meva muller legítima? «I bé, estimada cosina —li hauria replicat—, ho és amb tots els ets i uts i dient això li hauria refregat pels nassos aquest certificat de matrimoni. És per casos així que el duc sempre a sobre; home previngut val per dos. L’hauria ensenyat, sí, a la meva cosina i a tots els senyorassos i senyorasses que ho posessin en dubte perquè veiessin que jo quan faig una cosa, la faig bé. ¡Casat per l’Església i pel civil! ¡Cantin papers i mentin barbes! Jo sempre amb el certificat de matrimoni a sobre per si de cas i la Malvina no s’hauria hagut de preocupar més que de lluir, que els bitllets de mil rajaven que dava gust.

Joan Sales, El vent de la nit (Barcelona: Club Editor, 2012)

Ramon Amigó, en canvi, és de l’opinió que el carrer es deia del Pedró perquè arribava fins a aquell lloc, que era fita i partió de camins. Ajuda a raonar aquest argument el fet que no ha trobat cap document que acrediti que una persona amb el cognom Padró residís en aquell carrer. I ja se sap: «Cantin papers i mentin barbes».

Josep M. Sugranyes, Itineraris viscuts per les comarques meridionals. Tardor (Valls: Cossetània, 2002), pàg. 12