Dissortadament, aquest procés de degradació no ha estat deturat, sinó que ha degenerat en l’estat límit actual, en què l’església de Santa Llúcia [a Salvassòria, Morella] sols conserva els murs, una part del campanar d’espadanya i els tres arcs que foren el suport de la teulada. Potser una tal desolació contribueix a enaltir la bellesa de la seua portalada romànica, del segle XIII, que conserva els capitells preciosos decorats amb palmeretes i fulles d’acant.

Vicent Pitarch, «Camins de carrasques i ermites» (Quadern d’El País [ed. de València], 2 de maig del 2002)

Amb Charles Bauby i Antoni Cairol [Jordi-Pere Cerdà] vaig anar al deliciós poblet que es diu Llo, del qual m’impressionà sobretot el campanar d’espadanya, amb les campanetes suspeses dins la blavor, que el mateix Jordi-Pere Cerdà descriuria, en el seu llibre La guatlla i la garba, amb aquests versos que sempre m’han semblat un joiell literari: «Les campanes de Llo ballen dins l’aire | al mig d’un campanar de pedra i cel».

Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 120