call m

Definició

En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus.

Etimologia

De l’hebreu kahal, ‘assemblea, congregació’.

Usos

  • A Catalunya, el barri jueu tenia un nom especial: call (menys a Lleida, on es deia la cuirassa). Era l’equivalent al terme «judería», que predominava en altres regnes hispànics. L’origen del terme sembla que es troba en la paraula callum («carrer», en llatí). Normalment el call era al centre de les ciutats, prop dels edificis oficials, el palau o la catedral, ja que durant molts anys els jueus van formar part d’un grup social de gran influència, que participava de la política, el comerç, la ciència o la cultura de cada població.

    , «La Catalunya jueva medieval» (Què fem? [La Vanguardia], del 14 al 20 de març del 2003)
  • Un call jueu —nom específic a Catalunya i Balears d’allò que a Castella anomenaran judería— és un barri jueu, que quan pren forma jurídica rep el nom d’aljama. De fet, el nom mateix de call s’ha fet derivar de vegades, discutiblement, de l’hebreu, de la paraula qahal, que vol dir precisament congregació o assemblea. I és una paraula que s’ha conservat en la toponímia urbana de moltes poblacions de Catalunya, que tenen el seu «carrer del Call» cinc-cents anys després de la marxa dels jueus de Catalunya.

    Vicenç Villatoro, Els jueus i Catalunya (Barcelona: Barcanova, 2005), pàg. 40

Tema de la setmana

Mots d’origen hebreu

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sefarditacaixer