Aljames i calls

Aljama  Col·lectivitat de jueus (o musulmans) que habitaven en territori cristià. A la península Ibèrica hi hagué, a moltes poblacions, pròsperes aljames, les quals s’instal·laren, amb unes condicions prefixades, en barris determinats, anomenats calls o jueries. A la Corona d’Aragó destaquen les de Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa, Perpinyà, València, Palma, l’Alguer, Fraga, Cervera, Tudela i Saragossa.

• Vicenç Villatoro, Els jueus i Catalunya (Barcelona: Barcanova, 2005), pàg. 190

 
Sobre l’etimologia de call, Manel Frau Cortès ens aclareix:

Respecte a l’etimologia de call, coincideixo que ha de venir de kahal. Els arguments són diversos. Primerament, l’actual comunitat sefardita d’origen marroquí de Barcelona encara inter nos s’anomena el kahal (pronunciat amb h muda), fins i tot quan parla castellà. Si no m’equivoco, és com ho deien al Marroc i ho han mantingut. Els aixkenazites més haviat en diuen xul (de l’alemany/ídix schul) i més rarament kehilà.
   En segon lloc, call és una paraula catalana, i en espanyol fan servir judería o aljama, de manera que no l’hem agafada per influència de l’espanyol. Difícilment el geni de la llengua catalana faria derivar call directament del llatí per a significar carrer jueu, quan en altres casos ha optat per carrerum/carrera. Sempre hi ha la possibilitat que hi hagi entrat a través del llatí eclesiàstic, o bé que sigui una interferència entre el llatí eclesiàstic i el terme hebreu, en una espècie d’etimologia popular. No en tinc documentació, però la intuïció és aquesta.

Mot relacionat