Definició
Cometre una error, fer un disbarat; esguerrar un negoci, un projecte.
Vam comprar la casa just abans de la crisi immobiliària, la vam ben cagar.
En confiar l’empresa al seu cunyat, la Raquel la va cagar, perquè amb el temps ell la va estafar.
Cal dir que és col·loquial? Alternatives menys escabroses: vessar-la, espifiar-la…
Etimologia
Cagar ve del llatí cacare, mateix significat, mot de formació expressiva. Més mots de la mateixa família són caganer, cagaire, cagalló, cagarada, cagarel·la i cagadubtes.
Usos
—Ja saps com li agrada al Gallardo tocar-nos la pera. La cosa més amable que li he sentit dir és que els meus homes i jo som una colla d’incompetents que no sabem per on pixa una vaca —va dir sense dissimular la seva irritació.
Teresa Solana, Negres tempestes (Barcelona: RBA La Magrana, 2010)
—Tu i jo sabem que no és veritat. I els de dalt, també.
L’inspector va abaixar la mirada i va murmurar:
—La vam cagar amb el cas d’aquella noia…
—Tothom la caga de tant en tant. —Norma va decantar el cap i li va posar afectuosament la mà a l’espatlla—. Jo vaig tenir sort.Vaig fer tot el que s’havia de fer. Més i tot. I me n’alegro. En totes les coses importants de la vida, és millor equivocar-se per excés que per defecte. I la joventut i les seves barbaritats i les seves proeses són una de les coses més importants de la vida. Quan un és jove té el deure de sentir-se invencible i superior a tot. I de cagar-la molt. De cagar-la prodigiosament, de fer tot allò que li van recomanar que no fes i de negar-se a fer tot allò que li manaven.
Pere Antoni Pons, Si t’hi atreveixes (Barcelona: Empúries, 2014)
Tema de la setmana
Mots que la caguen