Definició
Antic funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d’entrada de certs articles.
Per extensió, funcionari, buròcrata, normalment en sentit irònic o despectiu.
Etimologia
Del francès bureau, ‘oficina’ amb terminació catalana -ot com a conseqüència de l’homofonia entre el francès –eau i –ot.
Usos
Hi ha uns quants casos espectaculars, de citació obligada. L’Ulysses de James Joyce i Lady Chatterley’s Lover de D.H. Lawrence, dues novel·les fonamentals de la nostra època, han sofert una acarnissada persecució de la banda dels burots de la moralitat. La Lolita de Vladimir Nabokov és un dels darrers escàndols, que jo sàpiga, en aquest terreny. I no cal dir que Henry Miller, amb els Tròpics, Sexus i la resta, ha batut el rècord d’interdiccions i de censura. La llista podria eixamplar-se.
Joan Fuster, «Sexe», dins Diccionari per a ociosos (1964)I gràcies en vaig tenir dels meus lligams a pagès. Els anys quaranta van ser durs a Barcelona. Més d’un cop vaig salvar els àpats de ca la tia, que més que una casa semblava un dispesa, gràcies al que podia passar, quan tornava d’Artesa, d’amagat dels burots o untant-los (i mai més ben dit, perquè ho feia amb ampolletes de mig litre d’oli de veritat)…
Ignasi Riera, Bla, bla, bla… (Barcelona: La Campana, 1989)
Hi havia una cançó de lletra totalment surrealista, mig en català, mig en castellà, que cantàvem a casa i que mai vaig saber d’on havia sortit, que deia:
Le conossí en las Ramblas
Anava brut i estripat
Deia que era un visconde
Però era un BUROT disfressat.
Me enloquessió el infame
Con su mirar de gos fart
I al cap d’una estona
Ja era més tard.
Ves si no em veus fins les deu
Me suelo levantar…
Suposo que deuria continuar, però això és tot el que en sabíem.