Definició
1 En pesca, art d’arrossegament de fons constituït essencialment per dues peces llargues de xarxa unides als costats de l’obertura d’una mena d’embut, també de xarxa, de fons cec. Anomenat també art del bou.
2 Barca de pesca d’aparell llatí emprada per a arrossegar l’art de bou, anomenada també barca del bou.
anar al bou Aparellar una sortida de pesca al bou.
peix del bou Peix obtingut pescant al bou.
pescar al bou Pescar amb l’art del bou.
Etimologia
De l’occità provençal bou, variant del llenguadocià bol, mateix significat.
Usos
El bou era com un sac de boca molt ampla que feien córrer pel fons pla de la mar, arrossegant-lo des d’una barca, amb força, en direcció i a velocitat convenients. Era la pesquera en què, si disposaven o no de motor, la diferència era més gran. A vela, sempre atents als canvis del vent, l’operació de fer córrer el bou era prou més incerta. Depenia massa de la sort.
Víctor Labrado, Veus, la mar (Barcelona: Edicions 62, 2019)Hi ha de tot, allí baix. Vols una grua de setze rodes? Allí, al Patíbul, davant Altea en tenim una també. Diu que és un camió grua que portaven d’Alacant a Mallorca. El duien a coberta. Es veu que els va arreplegar un temporal desfet, que els feia anar a cabotades. No devien dur-lo prou ben trincat, el camió, es va amollar i va anar a l’aigua. Els va caure allà al Patíbul. Són 130 braces d’aigua. Un mariner se’l va trobar al cap de poc. Mira si se’l va trobar que es va deixar la xàrcia allí, el bou tot sencer. S’hi va enganxar i no el va poder traure. Però després, ja no l’ha vist ningú. Es va parlar si valia la pena reflotar-lo. No ho sé. Això s’ha parlat, que l’han buscat i no el troben. Per allí passen uns i altres a tothora, amb la sonda, buscant-lo, per saber on està. No hi ha mans. Ningú l’ha pogut tornar a trobar. Si tots diuen la veritat, només hi ha una explicació: el fang se l’ha engolida, la grua.
Víctor Labrado, Veus, la mar
Tema de la setmana
Mots relacionats amb la navegació i la pesca. Homenatge a Lluís Emili Bou Gibert, que ens va suggerir el tema d’aquesta setmana.
Per raons obvies ja fa moltíssim temps que vaig buscar el mot “bou” a diccionaris o enciclopèdies al meu abast, en espanyol, parlo dels anys 40-molts.
Vaig veure que deien que era un art de pesca que es feie amb dues barques (bous) que navegant en paral·lel arrossegaven una xarxa en aigües properes a la platja.
Ara disposo del”Maria Moliner” que en diu això mateix i afegeix que prové del català.
Em semblava tan evident la semblança amb la parella de bous (besties) junyits arrossegant l’arada que no creia que hi hagués una altra explicació. Esclar que això és de quan es llaurava amb bous…
Veig que la vostra definició és la del Diccionari de l’IEC. No em convenç gaire, però no sóc filòleg ni pescador.