atziac -aga adj

Definició

Infaust, no favorable, que porta una desgràcia.

Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.

Etimologia

Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.

Usos

  • Si no et tinc a tu estic sol
    de solitud mutilada.
    Silenci vestit de dol
    de l’hora més atziaga,
    sense rialla ni vol:
    vés comptant els ulls de l’alba
    i els ocells de cada estol.
    Si no et tinc a tu estic sol
    i amb la veu encavorcada.

    , «Si no et tinc…», dins El gall canta per tots dos (Barcelona: Columna, 1991)
  • Més d’una vegada degué lamentar la seua sort adversa. No es deslliurava dels sentiments de dol, dels incidents malastrucs, i havia de suportar, a més, com a conseqüència de la guerra, la separació de la dona, la interrupció dels estudis, la dispersió dels amics, la possibilitat de veure morir els companys al front o ser víctima ell mateix d’un atac de l’aviació o del foc de contrabateria de l’enemic. «La meua vida ha estat una vida dura…», dirà. En efecte, en aquest primer terç s’hi havien acumulat prou desgràcies i esdeveniments atziacs. I el pitjor de tot és que encara havia de passar moments d’injustícia i privacions.

    Santi Cortés, Manuel Sanchis Guarner, 1911-1981. Una vida per al diàleg (Barcelona/València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/IIFV), pàg. 106

Tema de la setmana

Etimologies curioses

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

credençaimant