El significat originari del verb amitjar era anar cap al centre, confluir cap al mig, sigui amb sentit literal o figurat. De la noció inicial de confluir al mig es va passar a l’actual, més propera al sentit de reunir-se, ajuntar-se. En política, justament, la tendència al centre, i la voluntat d’ocupar-ne l’espai, és considerada imprescindible per poder articular majories en les societats democràtiques. La majoria de partits, doncs, pretenen, dient-ho o no, amitjar-se.

Josep-Lluís Carod-Rovira, 113 paraules per salvar (Badalona: Ara Llibres, 2010), pàg. 31

La nostra curta primavera és l’estació de l’any més versàtil i la tardor s’hi compara. Hi ha dies morts, mústics, àtons, en els quals les hores s’amitgen amb una radiant vitalitat. Hi ha matins en què el mar, letàrgic, sembla somniar sota un pes de plom i de grisor, i tardes de meravella en les quals el sol, bolcat sobre l’aigua, irradia un enlluernament lúcid, exultant. Hi ha cels tancats i cels amb els braços oberts de bat a bat.

Josep Pla, Un petit món del Pirineu (1974)