Definició
1Â Â Fer que una cosa comenci a anar, a funcionar, a rutllar.
El Pep i la Montserrat s’han animat a engegar un negoci nou.
2  Dispara; llançar.
Li va engegar un tret.
Quan ens van veure arribar, ens engegaren els gossos.
3  Foragitar, treure’s del davant algú, obligar a anar-se’n.
Vist el sidral que hi ha allà a dintre, i el que s’hi preveu, jo els engegaria.
Etimologia
Potser alteració de l’hispanoà rab atÅ¡akká, ‘acusar’, o del llatà instigare, ‘agullonar’, o d’un llatà vulgar indeagare, alteració d’indagare, ‘indagar’.
Usos
Paraula ben viva en el català oriental, té a les Illes, molt clarament, el sentit i l’ús habitual de fer fora, despatxar. La idea de desentendre’s absolutament d’alguna cosa, no voler-ne saber res té la seva pròpia forma: engegar-ho tot a rodar. Quan volem veure la televisió o escoltar la rà dio, engeguem o encenem aquests aparells, perquè si només els posem els tindrem col·locats, situats, en un lloc, però no podrem pas ni veure ni escoltar res: «Maria, posa la rà dio allà al damunt i engega-la».
Josep-LluÃs Carod-Rovira, 113 paraules per salvar (Badalona: Ara Llibres, 2010), pà g. 117A l’exterior, el minibús escalfa motors. Mentre m’hi acosto, veig les cares dels meus companys, impacients per compartir en veu alta la validesa d’aquesta experiència. Les portes es tanquen. Engeguem. De baixada el camà sembla més fà cil i el conductor no s’atabala tant.
Sergi Pà mies, «El viatge», dins Si menges una llimona sense fer ganyotes (Barcelona: Quaderns Crema, 2006), pà g. 125
Tema de la setmana
Verbs trets de 113 paraules per salvar, de Josep-LluÃs Carod-Rovira (Ara Llibres, 2010).Â