Definició
1 Fer que una cosa comenci a anar, a funcionar, a rutllar.
El Pep i la Montserrat s’han animat a engegar un negoci nou.
2 Dispara; llançar.
Li va engegar un tret.
Quan ens van veure arribar, ens engegaren els gossos.
3 Foragitar, treure’s del davant algú, obligar a anar-se’n.
Vist el sidral que hi ha allà a dintre, i el que s’hi preveu, jo els engegaria.
Etimologia
Potser alteració de l’hispanoàrab atšakká, ‘acusar’, o del llatí instigare, ‘agullonar’, o d’un llatí vulgar indeagare, alteració d’indagare, ‘indagar’.
Usos
Paraula ben viva en el català oriental, té a les Illes, molt clarament, el sentit i l’ús habitual de fer fora, despatxar. La idea de desentendre’s absolutament d’alguna cosa, no voler-ne saber res té la seva pròpia forma: engegar-ho tot a rodar. Quan volem veure la televisió o escoltar la ràdio, engeguem o encenem aquests aparells, perquè si només els posem els tindrem col·locats, situats, en un lloc, però no podrem pas ni veure ni escoltar res: «Maria, posa la ràdio allà al damunt i engega-la».
Josep-Lluís Carod-Rovira, 113 paraules per salvar (Badalona: Ara Llibres, 2010), pàg. 117A l’exterior, el minibús escalfa motors. Mentre m’hi acosto, veig les cares dels meus companys, impacients per compartir en veu alta la validesa d’aquesta experiència. Les portes es tanquen. Engeguem. De baixada el camí sembla més fàcil i el conductor no s’atabala tant.
Sergi Pàmies, «El viatge», dins Si menges una llimona sense fer ganyotes (Barcelona: Quaderns Crema, 2006), pàg. 125
Tema de la setmana
Verbs trets de 113 paraules per salvar, de Josep-Lluís Carod-Rovira (Ara Llibres, 2010).