Al passadís em vaig allunyar una mica i vaig trucar a l’inspector. Que va despenjar amb veu d’emprenyat, però no amb mi, amb aquells ditxosos jutges dels collons que li feien perdre el matí per un paperot de no res, qui putes s’havien pensat que eren, es dedicaven a obstaculitzar els Mossos tant com podien, franquistes dels pebrots, fins i tot se sabia de casos de permisos denegats per a investigacions que després, per art de màgia, havien reprès els maderos, perquè esclar, una cosa és rifar-se el Departament d’Interior però el Ministerio ja és una altra cançó… Quan es va haver esbravat, em va donar les instruccions pertinents i em va dir que l’esperés que pujaria a recollir-me.

Pau Vidal, Fronts oberts (Barcelona: Empúries, 2012)

El llibre de les illes Medes no és l’obra magna que clou una etapa de recerques, sinó la primera d’una sèrie de monografies sobre les illes que, de segur, necessitarem fer (m’hi incloc amatent) cada qui sap quants anys. Que puguem fer-les o no, és una altra cançó. Però entenc que hem de continuar treballant per aconseguir-ho.

Joandomènec Ros, presentació a Els sistemes naturals de les illes Medes (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1984), pàg. 25