Definició
Cloure (els ulls).
Acluca els ulls un moment.
Tenia tanta son que se li aclucaven els ulls tot veient la pel·lícula.
Etimologia
D’origen incert, potser de cludicare, derivat del llatí vulgar cludere (clàssic claudere, ‘cloure’), encreuat amb caliginare, ‘afeblir la vista’, d’on clugicare i cluccare, base del català antic clucar.
Usos
Home só i és humana ma mesura
Joan Maragall, «Cant espiritual» (1909-1910)
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
¿me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria esser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
¿per què aclucà’ls cercant un altre com?
¡Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, ¿qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi…
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
¡Sia’m la mort una major naixença!
Tema de la setmana
Mots trets de l’obra de Joan Maragall amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.