—La víctima no viatjava, es traslladava —matisa el jutge—. Si es tractés d’un d’aquests autocars que entren a tots els pobles i hi fan parada, llavors podríem parlar de viatge. Però els serveis directes dels autocars s’han de considerar trasllats, igual que els viatges amb avió. Si en un avió es cometés un crim, just quan passa damunt de la seua caserna, ¿ho consideraria competència seua? ¿Aniria vostè a reclamar a Barcelona, o a l’aeroport de la quinta forca on hagués aterrat l’avió? ¿Oi que no?

Pep Coll, L’abominable crim de l’Alsina Graells (Barcelona: Empúries, 1999)

El restaurant, en canvi, l’havia triat ella. «Un de confiança, al poble mateix, per no cansar-la gaire», havia suggerit jo, per evitar que proposés el típic rústic Can Quintaforca als afores i haver d’admetre que no tenia cotxe. Un corredor d’assegurances de comarques sense cotxe seria com un polític sense rialleta. Sospitós.

Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Labutxaca, 2010), pàg. 59