a empentes i rodolons loc adv

Definició

Amb dificultats i entrebancs.

En morir el pare, la filla gran va haver de començar a treballar i va tirar endavant la família a empentes i rodolons.

A empentes i rodolons, el diari es va publicar fins al 1994.

En valencià també es diu a espentes i a bacs (o …i a redolons), a galtades i a espentons.

Etimologia

Rodoló (o redoló) només s’usa en plural en dues locucions: la que veiem avui i a rodolons, ‘rodolant’: Van anar a rodolons rostos avall. Ve de rodolar (o redolar) i, per tant, de roda, d’on també provenen rodal, redol, rodatge, arrodonir, rotació, rodalia i rodanxa.

Usos

  • A empentes i rodolons, arriben a la part de davant del vehicle. Aquests tres metres d’estrebades i esforços mal coordinats s’han convertit en una feinada. Miren d’acomodar el cadàver, que no col·labora en les manipulacions poc hàbils de tots dos, al seient del conductor. Un fil de sang, que ha deixat un rastre vermellós al paviment, com si un nen ratllés d’esma una línia amb un guix de color grana, està tacant la tapisseria.

    M. Mercè Cuartiella, Flor salvatge (Barcelona: Empúries, 2018)
  • La felicitat tenia data de caducitat. Acabat el viatge, també s’acabava el curs, els pares estaven orgullosos del fill, ja que malgrat les dificultats havia aconseguit aprovar-ho tot, bé que a espentes i redolons. Tenia merescudes unes bones vacances, però no era possible, tothom se n’anava menys ell, havia de continuar amb la quimioteràpia. La sala li va semblar encara més xicoteta que la primera vegada. Tot i que hi havia molts xiquets se sentia sol. Allí ningú no volia fer amics.

    Gemma Pasqual, Roger lo pelat (Barcelona: Barcanova, 2006)

Tema de la setmana

Locucions amb els termes enllaçats amb i. Recordeu que el d’avui és el darrer mot que enviem als subscriptors i que a partir de la setmana que ve fem vacances. Ens retrobem al setembre. Bon estiu!

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “a empentes i rodolons”

  1. Sebastià — Vinaròs / Sant Cugat del Vallès

    Aquesta frase sempre m’ha agradat molt. És companya inseparable d’aquella altra: “Aquí caic i allà m’alço”.
    La meva mare m’explicava que al meu poble hi havia una dona que tenia per malnom “Dolores Cagallons”. Uns xiquets una mica gamberrets anaven a cantar-li:
    “A tu puerta hemos llegado
    a espentas y redolones
    y venimos a cantarte
    Dolores Cagallones”.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

comptat i debatutnodrir