Definició
Etimologia
Del tubercle del mateix nom (Ipomoea batatas), del castellà boniato, aparegut a les Antilles, d’origen incert, potser ni tan sols indígena. Com a insult, és molt freqüent en valencià.
Usos
Quan ens canviàrem al camp de les Torres, el iaio Pepe solia vindre. No li agradava el futbol, però sí acompanyar-me. «Encara no has llegit ‘Arròs i tartana’?», insistia impacient. «No, iaio, encara no». «Xe, serà possible que sigues tan mandrós?», tornava el colp. «Què vol dir mandrós?», preguntava jo per a fer-lo rabiar. «Mandrós, no saps el que vol dir mandrós? Xe, serà possible que sigues tan moniato! Quan arribes a casa ho busques en el diccionari!», responia acalorat.
Rafa Lahuerta Yúfera, Noruega (València: Drassana, 2020), pàg. 77La tercera, Agnès, és un encant, molt dolça i tranquil·la, encara que quan s’enfada agarra-te-la també. Ara té vint-i-un anys i estudia la carrera de medicina, sense fer cas de totes les moniates i tots els moniatos que diuen que això no és cosa de dones. La darrera és Caterina, que té tres anys menys que jo i és com si fóra la meua germaneta.
Juli Alandes, Trencatenebres (València: Tres i Quatre, 2015)
Jo ara en tinc quinze, i voldria eixir amb algun xic, encara que Caterina em diu que sóc boja, i que ella no pensa fer-ho mai de la vida, i és una llàstima, perquè tots els xics guapos li van darrere, i ella encara no està per a eixos romanços, que és massa menuda…
Tema de la setmana
La setmana passada l’acabàvem amb els albercocs i aquesta ens hem quedat de pasta de moniato… Què ho deu fer que tenim tants insults i penjaments d’origen vegetal?