Definició
Etimologia
De traça, ‘habilitat a fer quelcom’, de traçar, del llatí vulgar tractiare, ‘tirar una línia’, derivat de tractus, participi de trahĕre, ‘arrossegar, estirar’.
Usos
Encara que fos temps de vacacions, també hi havia obligacions. Dels estius a Bunyola, una de les coses que més record eren aquells llargs horabaixes cosint mocadors.
Conxa Forteza, «Darrere la finestra…» (Diari de Balears, 10 de setembre del 2008)
La meva padrina de fonts ens feia ajudar-la en aquella tasca. Jo mai no he estat gaire traçuda i no me’n desfeia gaire bé fent voretes. Els mocadors venien sense tallar. Unes tires de roba prima i delicada amb dibuixos de flors o aucells de tots colors i que, una vegada tallats, se n’havia de cosir la vora. Cosíem darrere la finestra que donava a la costa de l’Estació, embolcallades per l’ombra dels plàtans i la fressa de les fulles mogudes per l’oratge. Jo becava, més que cosia, damunt els mocadors.Gent del sud [de Concepció G. Maluquer, 1964] capta immediatament l’atenció del lector i la manté lligada en un crescendo apassionat fins al final. És una novel·la escrita amb destresa. Àgil, dramàtica, tendra i irònica. Gens corrent, doncs. El dibuix dels personatges és efectiu i traçut, sense retòrica. I és, per a mi, un dels capítols més interessants.
Maria Barbal, «Gent del sud», dins Àlbum Concepció G. Maluquer (Barcelona: Centre Català del PEN Club, 2002), pàg. 10
Tema de la setmana
El sufix -ut ve del llatí -utus i indica abundància. Algú que és traçut, doncs, és que té traça abundant. Aquests dies veurem més adjectius formats amb aquest sufix. El d’avui és un suggeriment d’Albert Domènech, de l’Alt Penedès.