En una ocasió, la «Jota de Xàtiva», l’estratègia musical es trasllada també al text: si l’acompanyament alterna el llenguatge tradicional amb subtils llicències caribenyes, la lletra, signada per Feliu Ventura, utilitza els codis estètics originals per a llançar denúncies contemporànies. Així, la coneguda estrofa:

Dos gallines es barallen
per un perol de segó,
i una li diu a l’altra:
tu t’afanyes més que jo.

Muda en mans del cantautor xativí a

Dos alcaldes es barallen
per un hortet que tinc jo
per a fer xalets de luxe
i plantar-me un camp de golf.

Pep Gimeno ‘Botifarra’, El cant de la terra, per Joan Olivares i Josep Vicent Frechina (Alzira: Bromera, 2016), pàg. 73

He viscut aquests dies en una casa del poble, la primera on vaig entrar, i ha estat una experiència sorprenent; sorprenent viure sota teulada després de tant de temps d’intempèrie, però més sorprenent encara per a mi, noi de ciutat, trobar-me de sobte en un ambient que no deu haver canviat des de l’Edat Mitjana. Arraulit a l’escó al voltant de la llar de foc, al costat de la vella que vigilava la perola, el front semblava tan irreal com Barcelona.

Miquel Siguan, La guerra als vint anys (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 90