Definició
Vas de metall, ordinàriament de forma hemisfèrica, per a anar al foc.
Un perol d’aram. Posa al foc un perol ple d’aigua.
També: perola (pròpiament una perola és un perol gran)
Etimologia
Diminutiu de l’antic pér, ‘mena de cubell’, d’un gal meridional parium (bretó i còrnic antic també per).
Usos
En una ocasió, la «Jota de Xàtiva», l’estratègia musical es trasllada també al text: si l’acompanyament alterna el llenguatge tradicional amb subtils llicències caribenyes, la lletra, signada per Feliu Ventura, utilitza els codis estètics originals per a llançar denúncies contemporànies. Així, la coneguda estrofa:
Dos gallines es barallen
per un perol de segó,
i una li diu a l’altra:
tu t’afanyes més que jo.Muda en mans del cantautor xativí a
Dos alcaldes es barallen
Pep Gimeno ‘Botifarra’, El cant de la terra, per Joan Olivares i Josep Vicent Frechina (Alzira: Bromera, 2016), pàg. 73
per un hortet que tinc jo
per a fer xalets de luxe
i plantar-me un camp de golf.He viscut aquests dies en una casa del poble, la primera on vaig entrar, i ha estat una experiència sorprenent; sorprenent viure sota teulada després de tant de temps d’intempèrie, però més sorprenent encara per a mi, noi de ciutat, trobar-me de sobte en un ambient que no deu haver canviat des de l’Edat Mitjana. Arraulit a l’escó al voltant de la llar de foc, al costat de la vella que vigilava la perola, el front semblava tan irreal com Barcelona.
Miquel Siguan, La guerra als vint anys (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 90
Tema de la setmana
Receptacles, contenidors
Les perolades a pagès, eren coccions de verdures i sobres en grans quantitats que un cop bullides anaven pels porcs.
Suposo que les botifarres de perol originàriament es devien coure en perols…
“Perol vell, bony o forat”, em deia mon pare per a definir la vellesa.
La versió que coneixíem era amb caldera: caldera vella, bony o forat.
https://rodamots.cat/caldera-vella-bony-o-forat/
Però n’hi ha moltes variants, i la del perol (o la perola) també és molt popular.
Doncs la gent de mar de Calella de Palafrugell diuen: barca vella, bony o forat, en el sentit de descriure les xacres que acompanyen la vellesa.
I a la vila es diu: olla vella, bony o forat.
N’hi ha per a tots els gustos!
Al meu poble natal, Vilobí d’Onyar, ho dèiem com la Maria Bruguera. S’omplia el perol amb tota classe de menjar vegetal (naps, cols…) es penjava el perol als clemàstecs que hi havia a la llar, un bon foc a sota…i a coure el menjar per als porcs. Potser així s’entendrà que en la meva infantesa els boscos eren nets. La llar s’encenia els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any.