Hi ha uns quants casos espectaculars, de citació obligada. L’Ulysses de James Joyce i Lady Chatterley’s Lover de D.H. Lawrence, dues novel·les fonamentals de la nostra època, han sofert una acarnissada persecució de la banda dels burots de la moralitat. La Lolita de Vladimir Nabokov és un dels darrers escàndols, que jo sàpiga, en aquest terreny. I no cal dir que Henry Miller, amb els Tròpics, Sexus i la resta, ha batut el rècord d’interdiccions i de censura. La llista podria eixamplar-se.

Joan Fuster, «Sexe», dins Diccionari per a ociosos (1964)

I gràcies en vaig tenir dels meus lligams a pagès. Els anys quaranta van ser durs a Barcelona. Més d’un cop vaig salvar els àpats de ca la tia, que més que una casa semblava un dispesa, gràcies al que podia passar, quan tornava d’Artesa, d’amagat dels burots o untant-los (i mai més ben dit, perquè ho feia amb ampolletes de mig litre d’oli de veritat)…

Ignasi Riera, Bla, bla, bla… (Barcelona: La Campana, 1989)