Duoda va ser una gran lectora de la Bíblia, que cita, sovint de memòria, centenars de vegades… També era lectora de pares de l’Església com Agustí, Gregori el Gran i Isidor; d’autors dels segles VIII i IX com l’abat Ambròs Autpert de San Vincenzo al Volturno, Alcuí i Raban Maur. No és possible, però, saber fins a quin punt el seu coneixement dels autors i de les obres que cita era del tot directe i complet, o si procedia de florilegis actualment desapareguts. Tampoc podem saber, és clar, si va comptar amb l’ajut d’algun clergue il·lustrat.

Josep M. Salrach, «Duoda, la comtessa escriptora educadora», dins Vides catalanes que han fet història, sota la direcció de Borja de Riquer (Barcelona: Edicions 62, 2020)

Potser que oblidéssim doncs, per un temps, tot allò de si ens comprenen o no ens comprenen. Ens estimen?, no ens estimen?; ens reconeixen o no com una nació? Tot això, tot aquest florilegi de nacionalisme sentimental, deixem-lo ara a ells: als Estats que ens el retreien i que són avui els qui més el necessiten i el fan anar.

Xavier Rubert de Ventós, Catalunya: de la identitat a la independència (Barcelona: Empúries, 1999)

Els usos següents de ‘florilegi’ no corresponen al que diu el diccionari; possiblement hi escauria més ‘floritura’:

Ell ja no en sap, de conèixer dones i seduir-les ordint una cosmovisió o desplegant una concepció més o menys ordenada i plausible del món. És despietat, rude. Fins tem que avorrirà les dones que encara persisteixen en la seducció i les formes de la sofisticació. Ell ja no en sap, de rebaixar-se als florilegis verbals, als encants de la paraula, a les mostres de galania o a aquest exercici de complicitat universal que consisteix a alluentar les virtuts que ens sostenen per, així, poder dissimular millor les nostres xacres.

Lluís Muntadas, Canvi d’agulles (Barcelona: Proa, 2003)

—Què vols, la societat va cap a l’autodestrucció. No sé on anirem a parar però hi anirem ràpid!
—Exacte! —va celebrar ella, i jo vaig respirar alleujada. La fissura s’obria una mica més. Frase curta i contundent. Res de florilegi—. L’autodestrucció és el tema. Què en treuen d’amagar i esborrar dels llibres de text tot allò que els resulta problemàtic?

Anna Ballbona, No soc aquí (Barcelona: Anagrama, 2020)

—És, en tot cas, una cosa que alguns poetes intueixen. Alguns només…, i no vull ofendre’t, perquè vosaltres, els d’ací, us dediqueu a florilegis, galanteries, paisatges i glòries perdudes, però la poesia de veritat, ni l’oloreu.

Juli Alandes, Trencatenebres (València: Tres i Quatre, 2015)