Definició
Etimologia
De pedaç, del llatí vulgar pĭtaccium, alteració del llatí pĭttacium, i aquest, del grec pittákion [πιττάκιον], ‘tros de cuiro; afegit en un vestit; tros de paper amb alguna nota’.
Usos
Però va tornar aquell mateix dijous a l’hora que espetegava el sol a la plaça i sortíem a aprofitar la bonança amb els llençols per apedaçar o a fer mitja. Era un picarol. Uns instants que deixàvem que digués i les mans de tia, de la Delina, de la jove de cal Melis i les meves, quietes. Jo només tenia por que se sentís el bategar del meu cor més fort que les rialles, i que les galtes em traïssin. Abans de marxar preguntà si per tal dia fèiem ball a Pallarès. Que tenia ganes de ballar i que a Sarri eren uns morts.
Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985)Ajaçat entre llençols
August Bover, «Trencadissa», dins Cloc! (Tarragona: Arola, 2014)
acunçats prop de Vinçà,
esquinçats a Maçanet
i apedaçats a Flaçà,
un francmaçó d’Arboçols
esperançat agençava,
amb esforç, un cançoner
fet amb cançons de Provença
i alguns romanços de França
percaçats, en aparença,
entre Puçol i l’Arboç…