De nit, algú va comentar en el Cafè del Moll que la baluerna era segurament el primer automòbil que havien vist a la vila, però la hipòtesi era falsa. El primer no fou de cap manera el fòssil rovellat de l’estable de ca Nasi sinó un Ford T que va travessar espetegant el carrer Major a principi del 1920. El xofer, un enginyer de mines de la capital, li féu fer tres voltes a la plaça d’Armes, conscient de l’admiració que provocava, abans d’aturar-lo a la porta del casal dels Torres.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 102

Ahir vam encetar l’última d’aquelles caixes de pots de llet condensada marca El Pagès; ¿voldràs creure que conservo totes les altres, buides, com un record? Havia pensat guardar-les tota la vida en memòria d’aquests temps tan difícils; és clar que fan tanta nosa, les pobres… Un dia o altre hauran d’anar a parar a la llar, però voldria, per cremar-les, esperar un dia que tu hi fossis. Cremar-les junts, aquestes pobres caixes que em fan sempre present tota la teva delicadesa. ¡Qui sap, tal com van rodant les coses, qui sap si quan les sentirem espetegar alegrement entre flames, asseguts tots dos en aquelles dues butaques de vora la llar, tu i jo ja serem marit i muller!

Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956])