August Bover
Ajaçat entre llençols
acunçats prop de Vinçà,
esquinçats a Maçanet
i apedaçats a Flaçà,
un francmaçó d’Arboçols
esperançat agençava,
amb esforç, un cançoner
fet amb cançons de Provença
i alguns romanços de França
percaçats, en aparença,
entre Puçol i l’Arboç,
solaç d’una amistançada
capaç de fer-lo feliç,
dolça com fruita niçarda,
dins d’uns calçons de Pollença
amb llaços ribagorçans.
Cloc! (Tarragona: Arola, 2014)

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...