August Bover
Ajaçat entre llençols
acunçats prop de Vinçà,
esquinçats a Maçanet
i apedaçats a Flaçà,
un francmaçó d’Arboçols
esperançat agençava,
amb esforç, un cançoner
fet amb cançons de Provença
i alguns romanços de França
percaçats, en aparença,
entre Puçol i l’Arboç,
solaç d’una amistançada
capaç de fer-lo feliç,
dolça com fruita niçarda,
dins d’uns calçons de Pollença
amb llaços ribagorçans.
Cloc! (Tarragona: Arola, 2014)
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...