Definició
Marit de la dona adúltera.*
Etimologia
Forma paral·lela de l’antic cugul, ‘cucut’, llatí cucūlus, en el sentit de ‘marit enganyat’.
Usos
T’has deshonrat, a tu i a la teva nissaga; però, tant se me’n dóna: m’estimo més morir que ser deshonrat per ser massa complaent. M’estimo més ser un gelós provat que no un cuguç cornut consentit.
Flamenca, novel·la anònima occitana del s. XIII, traducció, pròleg i notes a cura d’Anton M. Espadaler (Universitat de Barcelona, 2015), pàg. 55La pràctica de la cugucia matrimonial, en èpoques reculades, era penada amb la pèrdua dels béns personals de la rea enxampada en flagrant infidelitat; béns que, si l’adulteri ho havia estat sense el consentiment del cuguç, venien a partir-se al cinquanta per cent entre el senyor i el mateix banyut, i, en el cas que el banyut fos consentit, anaven a parar al cent per cent a la bossa del senyor. I això segons una institució de dret públic tan antiga i de bona memòria com els Usatges de Barcelona, fets recopilar el 1173 per Alfons el Cast.
Bienve Moya, Criatures fantàstiques de l’imaginari col·lectiu (Valls: Cossetània, 2019)
Tema de la setmana
Mots amb la ce trencada per celebrar que demà n’és el dia
Hi ha qualque nom per a la muller de l’home adúlter?
Bon dia, Àngels. Tal com podràs comprovar si llegeixes el meu article enllaçat allà dalt, els diccionaris no en recullen cap d’específic, suposo que perquè aquesta es considerava, en aquell temps, la situació natural, és a dir, que es donava per fet que tots els marits eren adúlters, mentre que a l’inrevés era una cosa excepcional i per això calia empescar-se un terme específic.
No cal dir que avui dia les coses ja no van així, però els diccionaris no sempre s’actualitzen al ritme que ens agradaria.
Cuguç és un mot molt bonic, però antic, obsolet (el primer ús documentat és de l’any 1100). El DIEC el classifica com a “lèxic comú”, però qui coneix o fa servir avui aquesta paraula? El GDLC (https://www.diccionari.cat/GDLC/cuguc) adverteix: antigament, com també ho fa el DCVB (https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=cugu%u00e7). Fins i tot el diccionari català-castellà-llatí d’Esteve, Bellvitges i Juglà, publicat fa més de dos segles, ja advertia que era un mot «antic»!