Definició
1 Fer descendir a un nivell més baix.
Abaixar el cap. Abaixar l’esquena. Abaixar els braços. Abaixar-se l’ala del capell. Abaixar-se les mànigues. Abaixar-se el coll de l’abric.
2 Dirigir cap avall.
Abaixar els ulls. Abaixar la vista.
Etimologia
De baixar, del llatí vulgar bassiare, derivat del llatí tardà bassus, origen de baix.
Usos
El nostre oci íntim s’acaba quan tenim la sensació, sempre compartida, segurament per l’entrenament que ens donen les hores que passem junts, que hem arribat a un punt massa irrepresentable. Quan traspassem aquest llindar, s’abaixa el teló i s’apuja la tristesa. Però durant una estona a mi m’agrada pensar que sóc el generador que encén la seva imatgeria, que el seu cor fa un triple salt immortal, que la seva llum s’aviva quan jo pedalo, cada vegada més ràpid, cada vegada més lluny. I com m’és de confortable la mentida, a mi també; el fantasieig és un hotel de cinc estrelles.
Cristina Garcia Molina, «Drama», dins Silenci a taula (Barcelona: Viena, 2014)Et mire, i sense que tu ho sàpies,
Vicent Andrés Estellés, «Tot açò que ja no pot ser», dins Cançoneret de Ripoll (1985)
mentre et tinc al meu davant
i t’estrenyc, potser, la mà,
t’evoque en altres territoris
on mai havem estat;
contestant les teues paraules,
visc una ègloga dolcíssima,
amb el teu cos damunt una catifa,
damunt els taulells del pis,
a la butaca d’un saló
de reestrena, amb la teua mà
petita dintre la meua,
infinitament feliç,
contemplant-te en l’obscuritat,
dos punts de llum als teus ulls,
fins que al final em sorprens
i sens dubte em ruboritzes,
i ja no mires la pantalla,
abaixes llargament els ulls.
Tema de la setmana
Una cosa és baixar i una altra de semblant però no ben bé igual és abaixar. O potser aquesta diferència no té gaire trellat? Diu el professor Gabriel Bibiloni al seu blog: «Pompeu Fabra, basant-se suposadament en usos del seu dialecte, establí aquella distinció entre baixar/abaixar i pujar/apujar que tan poc sentit té per als parlants de fora del Principat i tan poca base històrica». Vosaltres feu aquesta distinció o com ho dieu? El cas és que el prefix a- té valor modificatiu i serveix per a formar molts verbs, com ara ajornar, anivellar, afeblir o acuitar.
Jo no abaixe ni apuge escales.Sant Bibiloni té més raó que un sant.
El professor Bibiloni té molta raó, més que vós quan confoneu els sentits de pujar i apujar (anar amunt i fer anar amunt), tractant-se de l’escala.
Els que distingim entre pujar i apujar diríem: “Joan, puja’m una barra de pa, perquè m’han dit al forn que demà s’apujarà” (s’entén que s’apujarà el preu del pa).
Amb això no dic pas que, examinada i discutida la qüestió, jo em negaria a arraconar el meu ús personal de apujar i abaixar i, pel bé de la unitat de la llengua, ho diria tot sense aquesta «a» que us fa nosa al professor i a vós.