Definició
Acció de fantasiar o fantasiejar, que és deixar córrer la fantasia, somiar despert.
Aviat ho apartava tot del seu magí com un inútil fantasieig.
Etimologia
De fantasiejar, de fantasia, del llatí phantasia, i aquest, del grec phantasía [φαντασία], ‘aparició, imatge; imaginació’, derivat de phantázo [φαντάζω], ‘fer aparició’, i aquest, de phaíno [φαίνω], ‘aparèixer’. Més mots de la mateixa família són fantàstic, fantasma i panteixar.
Usos
Alguna vegada havia pensat: «Ai, si fos més jove», i ella mateixa es reia d’aquell fantasieig innocent, que no tenia cap maldat, excepte apaivagar la grisor de la seva vida.
Pilar Rahola, L’espia del Ritz (Barcelona: Columna, 2020)Les escenes com aquesta fan un aroma de fantasieig més que sospitós. Però tal com va apuntar Sigmund Freud, aquesta és precisament la prova de foc per a qualsevol escriptor, ser capaç de donar als seus fantasieigs diürns, a aquelles imaginacions a les quals ens deixem anar de manera conscient, prou substància com perquè puguin ser compartits amb els altres.
Simona Škrabec, «Darrere la façana» (L’Avenç, núm. 449, setembre 2018)
Tema de la setmana
Noms acabats en -eig derivats de verbs amb el sufix -ejar