«Res més estrany que la facultat d’observació», escriu l’entomòleg francès Réaumur. Pensava en ell mentre deixava passar els minuts vora una col devorada per unes erugues gruixudes i inquietants. El vent de ponent del dia anterior havia alçat en ratxes violentes tota la fullaraca dels entorns, fent d’aquell bocí d’horta un camp brut i malgirbat.

Martí Domínguez, Històries naturals (Barcelona: Pòrtic, 2018)

[15 d’agost de 1947]  Uns estrangers amics, que estiuegen a la Costa Brava, m’han demanat com s’havia fet això del referèndum [pro Franco, 06/07/1947] celebrat a Espanya no fa gaire. I jo els he dit: «Ha estat ben senzill. Són dos que juguen a les cartes. Però un d’ells les té totes a les mans, i, abans d’obrir la partida, agafa els asos, reis, cavalls i sotes i se’ls queda, i dona només a l’altre tota la fullaraca». I llavors diu: «Bé, ara juguem; vejam qui guanya».

Gaziel, Meditacions en el desert (Barcelona: Edicions 62, 1984), pàg. 53