Definició
Fer un descans i menjar una bocinada els treballadors del camp, devers mitjan matÃ, cap a les deu o les onze.
Usos
La dolçor del mig matà i el cansament per l’estona que fa que caminem conviden al parèntesi, a fer deu hores, que deien els pagesos d’abans.
Isidor Cònsul, Tractat de geografia (Barcelona: Empúries, 2008), pà g. 232Com cada any per la sega, a casa Rossó d’Abella havien llogat una colla de segadors i lligadores. Un matà que segaven la feixa de blat de les Collades, després de fer deu hores, van començar a desafiar-se.
Pep Coll, «El segador que feia despullar les dones», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1993)
  —Ja us podeu escarrassar lligant, que no ens atrapareu —presumien els homes.
  —No crideu gaire, que encara us lligarem les cames —responien les dones, lligant gabells a tot drap, darrere d’ells.
Tema de la setmana
Nombres
Perdoneu. No és fer deu hores. Sempre s’ha dit “fer LES deu hores”. No vull donar lliçons, però crec que és important que no ens mengem els articles.
Aprofito l’ocasió per felicitar-vos per la feina que heu fet i feu.
Jo no seria pas tan afirmatiu. Segons jo, «fer deu-hores» és l’expressió més antiga com ho és «fer migdia» a casa nostra. Observeu que el DCVB l’escriu amb un guionet: (Vegeu DEU-HORES).
Ara, el DCVB també recull a l’entrada «deu» una expressió equivalent: Fer les deu: prendre un refrigeri a mitjan matà els treballadors del camp (Bonansa, Cabdella)
L’expressió que citeu (fer les deu hores) deu ser més moderna i deu venir d’un encreuament de les dues expressions precedents.
A Elna tenim una expressió formada de la mateixa manera. Espontà niament, no diem pas «fer la migdiada», diem «fer migdia».
Respecte a la frase de hui, fer deu hores, acà al PaÃs Valencià sempre s’ha dit “fer un mos (o un mosset)”, devers la mateixa hora de l’exemple, cap a les 10 o 11 del matÃ. Hui en dia, “fer un mos” és el mateix que “esmorzar” (no confondre amb l’esmorzar del català central que és, en realitat i en la forma genuïna en tot l’à mbit del català , “desdejunar”, o primer à pat del dia. És ben cert, però, que “esmorzar” no és ben bé “fer un mos”, en el mateix sentit de “fer deu hores”, sinó que “esmorzar” és un à pat a mitjan matà més llarg. No és una “bocinada”, ans molt més. Els esmorzars valencians són una cosa gran, excelsa, inevitable i inexcusable.
https://rodamots.cat/fer-un-mos/
Però fer un mos no és en general fer una menjada lleugera, a qualsevol hora? A mitja tarda bé podem fer un mos, si cal.