Sí, mirem-la bé, perquè mai no podem saber si duraran gaire en la seva gràcia vivent aquestes contrades on el cor es detura. El somriure blavís del mar, ja un poc amagat, la ratlla dels aiguamoixos, les vorades d’àlbers i de freixes que clouen els prats, aquesta claror d’avui sense calitja, tot, tot és amenaçat.

Maria Àngels Anglada, Les closes (Barcelona: Destino,1979)

El paisatge de l’Empordà, gairebé tots els paisatges, tenen fama de ser molt bonics. Els de les dues grans planures a mi també m’agraden. Ara, la meva idea és que aquesta comarca ha tingut molts paisatges successius i molt diferents. Si jo fos poeta, cantaria, potser, els primitius, els paisatges lacustres, d’aiguamoixos i estanys. Aquesta classe d’espais no han estat, però, gaire cultivats, tot i que, com totes les coses humides, són molt deliqüescents i exciten potser la corda musical.

Josep Pla, Escrits empordanesos (Barcelona: Destino, 1980)