El destí és sempre igual a ell mateix: volta i etern retorn:
l’ona que cau és l’ona que s’alça, el fruit retorna a la terra
el seu deute de llum,
i retornen el sol i la lluna i els astres giradissos,
i la mort és una boca immòbil plena de llavors…
La Roda gira, gira,
inlassable, en son eix.
Ço que en l’abisme expira
a dalt dels cims reneix.
Agustí Bartra, La noia del gira-sol (1982)
Comentaris recents
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...