Definició
Contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de preocupació; manifestar desgrat, desaprovació.
Vinga, no t’hi capfiquis més, deixa d’arrufar les celles i vés a distreure’t.
Quan li van preguntar què li havia semblat l’espectacle, va arrufar les celles.
Etimologia d’arrufar
Relacionat amb rufià i el llatí rūfus, ‘pèl-roig’, que en sembla l’origen; de l’aspecte de la pell rogenca es degué passar al de pell eriçada, com pell de gallina.
Usos
—¿Què faràs amb ella?
Ferran Torrent, La mirada del tafur (Barcelona: Columna, 1997)
—¿Amb Eva? —va xuclar del cigarret, arrufant les celles, el gest que usava per a reflexionar, però no les arrufava sovint—. Bé… una dona que mata pel seu amant mereix una mica d’atenció, ¿no trobes?El seu somrís continua sent meravellós, és com veure sortir el sol després de molts dies de pluja, riu com una nena, però després arrufa les celles, adopta un posat sorrut i és com si tingués plom a les ninetes dels ulls quan diu, amb una resignació despietada, «alguna cosa hem de fer per distreure’ns», tot i que després afegeix, com al final de cada afirmació que pronuncia, «no?», i això és com una porta oberta a l’esperança.
Ramon Monton, L’encanteri (Barcelona: March, 2006), pàg. 69
Tema de la setmana
Frases fetes i locucions que ens heu proposats els subscriptors de RodaMots. L’expressió d’avui és un suggeriment de Gemma de Luna, de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
No sé si a vós també, però, l’exemple d’avui em crida l’atenció. A Perpinyà, no diem mai: “xuclar del cigarret”, expressió que fa del verb “xuclar” un verb intransitiu? No serà, un cop més, un calc del castellà “chupar del cigarrillo”? Espontàniament, jo diria: “tirar del cigarret”. Què en penseu?
Sr. Bosch, a Perpinyà tenen sort de no estar subjectes al Regne d’Espanya, però valencians (com en Ferrant Torrent que escriu “xucla DEL cigarret”), catalans del sud i balears fa segles que som espanyols, de grat o per força. Els calcs del castellà, doncs, són el nostre pa de cada dia, no es pot imaginar fins a quin punt la llengua espanyola ho amara tot.
Ací la gent xama del cigarret (i de la botella). “Allí estava xamant un caliquenyo”. De la mateixa arrel que xumar, diuen.
I, per cert, arrUnsem celles i muscles.