Quan he llegit el mot d’avui m’ha vingut a la memòria l’exemplar núm. 34 dels Quaderns de Folklore, que duu per títol «En Tanoca d’es Migjorn», versió de Josep Portella Coll sobre l’escrita per Francesc Orfila.
A la contraportada diu:
«Es conta que fa molts anys, uns amics es van trobar en un cafè maonès. Entre bromes i messions, van escriure una comèdia en una nit. Es tractava de parodiar el famós Don Juan Tenorio, de Zorrilla, de donar-li un toc localista i verdós i, sobretot de trencar alguns mites que l’obra transmet. Així va néixer en Tanoca d’Es Migjorn.
Amb més o manco freqüència, amb més o manco permisivitat, la comèdia s’ha anat representant arran de Tots Sants pel Cap de Llevant, esdevenint, en aquesta cinquantena d’anys, un títol clàssic del repertori popular. A petició de l’Orfeó Maonès, entitat que l’ha mantinguda viva, Josep Portella l’ha reescrita segons el seu entendre, jugant amb la tradició i la innovació, corregint-la, i donant-li un alè més actual.»
—Antoni Tudurí Gibeli (Maó, Menorca)
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...